ROTACIONS

OBRIR LA MENT A NOVES EXPERIÈNCIES

Encara que tots pensàvem que hauríem de fer la Rotació al final de les pràctiques, la realitat va ser que Catiana, la directora del centre, ens va demanar fer-les al mes d’arribar. He pensat que seria interessant fer una reflexió al voltant d’aquesta experiència.

Na Laura es va moure dins del seu mateix nivell a l’altra classe de bebès, n’Oscar va rotar a la classe n’Esther i jo vaig moure cap a la classe de “Las libélulas”, també de nins de 2/3 anys.

En aquesta ocasió crec que aquesta petita entrada podria encaixar amb quasi totes les etiquetes que tenim: COL·LABORACIÓ, ja que he pogut prestar la meva ajuda a una altra educadora i a un grup d'infants diferent, RUTINES, perquè encara que es tracta del mateix nivell, fan les rutines d’una altra manera, ESPAIS I TEMPS, perquè aquest grup es troba en una aula diferent i també es marquen els ritmes de forma diferent, PSICOMOTRICITAT, ja que he pogut observar una sessió d'aquest grup i, donat que els infants i el seu nivell de desenvolupament és diferent també ho és la sessió i ORGANITZACIÓ DEL CENTRE.

La veritat que al principi no teníem moltes ganes de fer aquesta rotació, ja que, com és normal, havíem agafat molta estima al nostre grup de referència i estàvem molt còmodes en ell. Sabíem però, que ja que teníem l'oportunitat de fer- ho seria una experiència enriquidora i que ens permetria veure altres nivells de desenvolupament, de competència comunicativa, de relació entre iguals, de metodologia de les educadores, etc.

La meva experiència en els “las libélulas” ha estat molt bona. La veritat que ja coneixia força als infants perquè al pati i altres moments com l'esmorzar, el menjador i la sortida es forma un gran grup heterogeni on tots ens relacionem. Això em va ajudar  a estar més integrada en aquest nou context per a mi tot i que igualment estava un poc nerviosa per si els infants no reaccionaven bé, per la falta de confiança amb la tutora del grup, etc. També pensava que únicament observaria perquè no sabia bé com portaven a terme la dinàmica, però, l'educadora em va deixar canviar bolquers, cantar amb ells, i col·laborar en tot moment cosa que em va agradar molt i em va permetre  gaudir encara més de l'experiència. Ara estic molt contenta d'haver rotat i, en realitat, tal vegada hauríem d'haver-ho fet més dies i canviar més de grup, perquè es veuen molt de relleu les diferències entre els nivells, la forma de fer les coses, els temps, els espais..

M'he quedat amb les ganes de passar més temps a l'aula dels nadons, ja que, tot i que alguna vegada he entrat i col·laborat en alguna petita tasca com fer el despertar dels petits, crec que és un nivell molt bonic i on es veuen grans canvis i evolucions. De totes maneres, qui sap si tal vegada algun dia tinc l'oportunitat d'estar treballant amb un grup de nadons.

De totes les competències que tinc per escollir, el fet de rotar i visitar un altre grup de l'escoleta diferent crec que ha fet que treballi més la competència de Treball Col·laboratiu de nou, però en aquesta ocasió sortint de la rutina i intentant ajudar en un grup més desconegut que el de referència i fent parella educativa amb una altra educadora, havent així que anar amb compte per no crear incoherències

DISSENY II

CREAR PER FER GAUDIR

Per a aquesta entrada de Disseny em centraré en la meva segona proposta creada per a posar de nou en pràctica amb els infants del grup de ''Les abelles”. De la mateixa forma que va passar amb la proposta que vaig crear al segon trimestre, aquesta ha estat també molt especial, ja que és una oportunitat per a posar-se encara més a prova i de la qual surt una autoavaluació molt potent.


 És per això que em va costar molt en un primer moment saber per on tirar per a fer la meva activitat, ja que no tenia un model d'activitat com a l'anterior vegada. Parlar amb la meva tutora em va ajudar molt; ella em va suggerir aprofitar els aspectes musicals i fer una activitat un divendres a l’hora de música amb total llibertat.

Després de pensar moltes opcions vaig començar a crear al voltant d'una en especial: Sant Jordi.

Com que amb na Laia havíem concretat que l’activitat la faria el divendres previ a Sant Jordi, vaig pensar que seria molt interessant aprofitar la temàtica per narrar un conte amb titelles projectades amb ombres i acompanyar aquesta activitat amb música medival i diversos sons.

Crec que amb la meva proposta m'he pogut plantejar objectius rics per als infants com ara: Conèixer el seu entorn, la cultura que els hi envolta a través del teatre i la música; Compartir un espai i uns materials determinats amb els companys i companyes; Desenvolupar la imaginació i crear pròpies històries a partir dels materials facilitats i Gaudir del joc lliure.

La veritat que aquest trimestre està passant molt ràpid per a nosaltres i el fet d'haver de crear tant de material i coordinar-m'he amb les activitats ja planificades del grup m'ha endarrerit un poc a l'hora de poder-ho posar en pràctica. Em preocupava que els materials no motivessin prou els infants, que no fossin prou estimulants o que m'hagués passat d'estructuració, ja que he pogut comprovar moltes voltes que de vegades el que és més senzill i natural és el que més triomfa.

Veure les activitats sempre porta a una reflexió pròpia. Per una banda he de dir que en general vaig quedar molt satisfeta, ja que tots gaudiren i crec que es varen aconseguir els objectius. Els nins varen escoltar amb molta atenció el conte de Sant Jordi i varen gaudir amb les titelles d’ombres. Així mateix crec que el fet d’acompanyar cada frase amb música en directe va ajudar molt. En alguns fragments tocava el piano, en altres la guitarra i en tot moment cantava amb ells cançons que coneixien i que podia relacionar amb el conte.

D'altra banda però, he d'apuntar també aspectes que m'han fet pensar. Crec que m'hauria anat bé tenir més temps tant per fer més material com per preparar tota l'activitat, però això és una cosa amb la qual hem hagut de jugar com a practicants, ja que ara mateix no tenim tot el temps del món.

Aquesta entrada de Disseny l'he de relacionar de nou amb la mateixa competència que vaig relacionar l'anterior vegada: la competència d'Aprenentatge Autònom, ja que l'hora de pensar, crear, proposar i portar a la pràctica una activitat és una tasca on et poses a prova a tu mateix i aprendre a lluitar amb els temors, nervis, incerteses, etc. La veritat que s'aprèn molt d'aquests moments, inclús si alguna cosa no surt com esperaves és una oportunitat per fer una autoavaluació i aprendre d'aquests errors. En aquesta entrada, m'agradaria comentar una altra competència que està molt present i és la d'Autoconcepte Professional. Qualsevol moment del dia a dia em fa reflexionar o pensar en el meu paper com a mestra: com soc, com em veig, què agafo de tot el que veig i què no comparteixo... però especialment en aquests moments de posar en pràctica activitats creades per nosaltres mateixes crec que es fa més tangent com veiem el nostre paper com a professionals. Així mateix, una vegada més na Laia m'ha mostrat la seva actitut d'ètica professional compartint amb mi principis bàsics que a ella li serveixen de fonaments docents, per no oblidar  la professionalitat en tot moment.

ESPAIS I TEMPS II

DONAR VIDA ALS ESPAIS I VIURE ELS TEMPS 

Per a l'entrada d'avui d'espais i temps em centraré en aquests aspectes però enfocats a com han anat canviant en aquests quatre mesos.

Primerament, pel que fa als espais i més concretament a l’aula de les abelles, na Laia va decidir etiquetar cada una de les 20 cadires que teníem amb una fotografia de cada nin. D’aquesta manera cada nin podria identificar el seu lloc a l’aula i reforçar al mateix temps la seva pròpia identitat. L’etiquetat el vàrem fer amb molta il·lusió ambdues i crec que a “les abelles “els hi va agradar molt. Ara bé, vull esmentar que en un primer moment allò va ser una miqueta caòtic. Ningú no volia seure a la cadira d’un altre lògicament. Així segons arribàvem de matí, havíem d’anar movent les cadires ja que normalment els seiem de manera que ocupem primer una taula i una volta l’hem omplert passem a la següent. Com que no sempre arriben a la mateixa hora els nins, de vegades anàvem perdudes amb les cadires.

Si bé és cert que ara tot és molt més senzill. Les tenim organitzades i col·locades de manera que finalment son ells els qui les cerquen per seure. Els hi fa molta il·lusió la veritat.

Un altre nou element a l’aula ha estat el panell de qui és a escola i qui a casa el qual vàrem fer aprofitant les fotografies dels infants però aquesta vegada impreses en dimensions més petites tipus carnet. Aquesta és una de les rutines que hem incorporat a l’inici de la jornada, modificant per tant els temps una miqueta. No ens du massa estona i ajuda a que els nins es reconeguin, es situen temporal i espacialment i milloren l’autoconcepte.

Finalment pel que fa als espais, assenyalar que fa tres setmanes na Laia va voler modificar la distribució espacial de l’aula per una qüestió de practicitat. Aquest tercer trimestre com ja hem esmentat anteriorment, hem llevat molt de bolquers i per tant cada vegada hi ha més nins que fan servir el bany i menys que necessiten de canviador. Així hem apartat una mica el moble del canviador i hem ajuntat les tres taules dels nins la qual cosa ha donat molta amplitud a l’aula.

Pel que fa als temps, hem reduït molt l’estona dedicada al canvi de bolquers però hem hagut d’introduir moltes més estones d’acompanyament al bany ja que molts encara no fan pipi o deposicions a soles o si ho fan poden tacar-se fàcilment.

Valoro molt positivament aquests canvis d’espais i temps que no son sinó la conseqüència de reflexions de les necessitats del dia a dia a l’aula.

Així, la tasca de na Laia va molt més enllà d’allò que es veu a cada moment, ja que ha d’avançar-se al present prenent decisions innovadores que milloren les situacions actuals. M’ha agradat molt veure tots aquests avanços i millores ja que estic convençuda que han ajudat molt a afavorir un funcionament més fluït de les activitats diàries.

ORGANITZACIÓ DE CENTRE II

LA BONA COMUNICACIÓ MILLORA EL CLIMA DE TREBALL:

A aquesta entrada, m'agradaria centrar-me en un aspecte en concret sobre l'Organització del Centre; aquest és la relació amb les famílies. Hi ha al PEC una frase que m'agrada molt i que crec que defineix molt bé de quina idea parteix l'escoleta per a enfocar la relació família-centre: ''l'escola acull les criatures i els seus pares d'una manera inseparable''.

Per tal d'afavorir aquesta bona relació, es pretén amb els pares i familiars una comunicació diària, se'ls convida a entrar a les aules, a participar en activitats, a festes de l'escoleta i es realitzen amb ells reunions. Vaig tenir no fa molt l'oportunitat d'estar present en una d'aquestes reunions amb familiars i és doncs el punt que més m'agradaria comentar avui, ja que va estar una experiència molt enriquidora.

Com a cada començament de trimestre, les tutores de cada nivell havien de reunir-se amb les famílies per tractar temes d'importància, cada practicant assistirem a la reunió del nivell de referència en el qual es troba i per tant jo assistí a la de ''Les abelles”. En primer lloc he de dir que em va sorprendre les absències que hi va haver (només hi havia la meitat dels pares). No és una qüestió de jutjar a aquells que no assistiren a la cita, ja que va poder ser per diversos motius: laborals, impossibilitat d'anar-hi... però sí que m'esperava més assistents.

La tutora del grup estava tranquil·la i va oferir als pares tot tipus d'informació i documentació sobre el parlat. Veure aquesta reunió em va fer imaginar-m'he en la seva situació i veure-ho com un repte però també amb ganes de poder-ho fer algun dia. He de dir que des del meu punt de vista em va faltar tal vegada un poc de fonamentació teòrica. És a dir, no em refereixo a autors concrets i teories, però, puc posar per exemple el cas tractat del control d'esfínters. Ella va explicar quin mètode seguirien i com ho farien, però, no va parlar del perquè d'aquesta forma de fer i no una altra i quins beneficis tenia en els infants. Tot i així, em va agradar la confiança que transmetia als pares i com solucionava tots els seus dubtes.

També em va sorprendre que m'esperava una reunió estricta i seria, però, la veritat és que va ser molt més relaxat, els pares interaccionaven i inclús feien comentaris graciosos la qual cosa destaco com a positiu.

D'altra banda, he d’assenyalar que el gros de la reunió el duia la directora la qual gairebé no deixava parlar a ningú més. De fet va fer quasi un monòleg de 47’ respecte al tema d’accés a escola ja que considerava que era una qüestió que preocupava a molts pares els quals estaven una miqueta nerviosos per conèixer la normativa de matriculació i gestió administrativa que cada any surt a la convocatòria de Conselleria. Cati no va poder aclarir moltes coses ja que encara no havia sortit aquesta normativa i els hi va dir que faria una reunió específica al voltant del tema més endavant.

Es va desenvolupar en un ambient força distès; el llenguatge corporal de totes les presents era força relaxat (per la forma de seure, de dirigir-se a algú, etc.) però això no impedeix que quan una havia de dir una cosa la deia sense problema. Des del meu punt de vista es notava que tenen confiança entre elles i això ajudava a una millor fluïdesa.

Aquesta entrada en concret la relacionaria molt amb la competència d'Estratègies de Comunicació. He pogut observar que, encara que el clima sigui distès i inclús en confiança hi ha uns punts a tractar i uns temes concrets dels quals parlar o aclarir i per tant, és important la competència comunicativa per tal que tot quedi clar i fer-se entendre de la millor manera, sense crear confusions o conflictes.

De la reunió amb els pares dels infants del grup, vaig sortir pensant com m’ho faria jo, si tinc les suficients estratègies de comunicació per fer front a aquestes situacions, ja que la veritat és que imposa bastant tenir a tots els pares davant, però sé que és un aspecte que es va guanyant amb l'experiència i la seguretat.